Els canyons submarins són una de les formacions geològiques més espectaculars i fascinants dels fons marins, però encara són força desconeguts a escala global i sobretot en regions remotes com els pols. Ara, un article publicat a la revista Marine Geology presenta el catàleg més detallat que s'ha fet mai dels canyons submarins a l'Antàrtida. Identifica un total de 332 xarxes de canyons submarins, alguns dels quals arriben a més de quatre mil metres de profunditat.
Aquest mapa, que revela un nombre de canyons cinc cops superior al de treballs anteriors, l'han elaborat els experts David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i Riccardo Arosio, del Grup de Recerca en Geociències Marines del University College de Cork (Irlanda).
El treball destaca que els canyons submarins de l'Antàrtida podrien tenir un impacte més significatiu del que s'havia pensat fins ara en la circulació oceànica, el desgel de les plataformes de gel i el canvi climàtic global, especialment en zones vulnerables com el mar d'Amundsen o alguns sectors de l'Antàrtida oriental.
Canyons submarins: diferències entre l'Antàrtida oriental i l'occidental
Els canyons submarins són valls esculpides en els fons marins que tenen un paper decisiu en la dinàmica dels mars i oceans. Transporten sediments i nutrients de la costa fins a les zones més fondes, connecten aigües somes i profundes, i generen hàbitats rics en biodiversitat. En total, es coneixen uns deu mil canyons submarins a tot el planeta, però només s'ha cartografiat el 27 % dels fons amb alta resolució, fet que indica que aquesta xifra de ben segur augmentarà. Tot i el seu valor ecològic, oceanogràfic i geològic, els canyons submarins no han estat prou explorats i encara hi ha molt per descobrir, especialment en zones polars.
"Els canyons submarins de l'Antàrtida, com els de l'Àrtic, presenten característiques similars als d'altres regions del planeta, però solen ser més grans i profunds. Aquesta diferència s'explica per l'acció prolongada del gel i pels immensos volums de sediments transportats per les glaceres cap a la plataforma continental", detalla David Amblàs, professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB.
Es formen sobretot per l'acció de corrents de terbolesa, que desplacen sediments en suspensió pendent avall a gran velocitat i erosionen la vall en la qual s'encaixen. A l'Antàrtida, els pendents pronunciats del relleu submarí, combinats amb la disponibilitat de sediments glacials, potencien els efectes dels corrents i la formació de grans canyons.
El nou estudi es basa en la segona versió de la Carta Batimètrica Internacional de l'Oceà Austral (IBCSO), el mapa més complet i detallat del fons marí d'aquest oceà. El treball utilitza les noves dades batimètriques d'alta resolució i una metodologia semiautomàtica d'identificació i anàlisi de canyons desenvolupada pels autors. L'estudi presenta quinze paràmetres morfomètrics que revelen diferències sorprenents entre els canyons situats a l'Antàrtida oriental i l'occidental.
