Dimarts vinent, 11 de març, a les 16:00, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) acollirà l'acte de presentació del Fons August Pi i Sunyer , sobre el llegat científic del prestigiós metge, que va contribuir al progrés de la medicina i la recerca biomèdica a Catalunya. En l'acte hi participaran el rector, Joan Guàrdia, i el president de la RAMC, Josep Antoni Bombí, i es podrà seguir en directe en línia .
La sessió s'obrirà amb el parlament "Records", a càrrec de Maria Teresa Pi-Sunyer i Francesc Xavier Pi-Sunyer. En l'acte institucional està previst que hi intervinguin també Arcadi Gual, catedràtic emèrit de Fisiologia de la UB i rector de la Universitat Abad Oliba ("Una personalitat polièdrica"); Elías Campo, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i director de l'IDIBAPS ("L'actualitat del seu llegat"), i Teresa Cabré, presidenta de l'IEC ("L'empremta en l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Biologia").
A continuació, el rector Guàrdia tractarà de "L'inici de la recerca biomèdica a la Universitat", mentre que Josep Antoni Bombí, president de la RAMC i exdegà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, pronunciarà el discurs "La petjada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya". Finalment, clourà l'acte la consellera de Salut, Olga Pané.
August Pi i Sunyer: medicina, política i cultura
August Pi i Sunyer (Barcelona, 1879 - Mèxic, 1965) va néixer en el si d'una prestigiosa nissaga de metges, fill de Carolina Sunyer i Jaume Pi Sunyer. El pare, metge i catedràtic de Patologia General de la Universitat de Barcelona, era considerat un dels creadors de la medicina científica catalana. August Pi i Sunyer es va llicenciar a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1899 i es va doctorar l'any següent a la Universitat de Madrid. Després d'iniciar els treballs de recerca al Laboratori Bacteriològic Municipal de Barcelona, dirigit per Ramon Turró, va obtenir la Càtedra de Fisiologia de la Universitat de Sevilla (1904) i, posteriorment, a la Universitat de Barcelona (1915), va crear l'lnstitut de Fisiologia de Barcelona, un autèntic motor en el progrés científic de la medicina catalana, amb un destacat grau de reconeixement internacional.
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i primer president de la Societat de Ciències, Pi i Sunyer va destacar en l'àmbit de la recerca fisiològica i va contribuir a la consolidació del català com a llengua d'ús científic. Va presidir la Reial Acadèmia de Medicina i també el II Congrés Universitari Català. L'any 1931, instaurada la República, Pi i Sunyer participa activament en la Comissió per als Estatuts de la futura Universitat Autònoma de Barcelona. Cap a la fi de la Universitat Autònoma durant la guerra, August Pi i Sunyer va exercir transitòriament les funcions de rector, en ocasió de l'absència del rector Bosch Gimpera. Compromès amb la política catalana, va ser diputat a les Corts Generals espanyoles per la candidatura republicana a la circumscripció de Figueres durant les legislatures de 1916, 1918 i 1920. Arran de la repressió política que instaura la dictadura, August Pi i Sunyer s'exilia a Veneçuela, i continua una trajectòria científica i personal lligada amb el progrés de la ciència, la política i la cultura, fins que mor a Mèxic el 1965.
