Un bon pla de gestió de fauna ha de tenir en compte la informació existent sobre els processos migratoris, si es vol millorar la conservació de les espècies, particularment de les amenaçades. Al medi marí, per exemple, regular l'activitat pesquera en determinades zones d'hivernada podria millorar i complementar les mesures de conservació i protecció dutes a terme al llarg de les zones de cria. Aquestes són algunes de les conclusions del treball destacat a la portada de la revista Diversity and Distributions i liderat per experts del Seabird Ecology Lab de la Facultat de Biologia i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.El nou estudi analitza una de les bases de dades més extenses i exhaustives mai recopilades sobre el comportament migratori de la baldriga cendrosa. Aquestes dades inclouen fins a 1.346 moviments migratoris de 805 individus de 34 colònies reproductores de tres espècies properes de baldriga cendrosa: la baldriga cendrosa del Mediterrani (Calonectris diomedea), la baldriga cendrosa de l'Atlàntic (C. borealis) i la baldriga de Cap Verd (C. edwardsii). Aquest és el primer treball que avalua el comportament migratori i les preferències ambientals en tot el rang de cria d'aquestes tres espècies. La recerca, que aporta una visió àmplia i integral del comportament migratori d'aquests tàxons, és el resultat de la col·laboració científica de fins a dotze equips de recerca de set països d'arreu del món.
Estudiar la connectivitat migratòria per millorar la protecció
Les aus marines migratòries passen la major part de la seva vida a alta mar; és el cas de la baldriga cendrosa (C. diomedea) citada a l'estudi. Conèixer les zones d'hivernada -amb totes les connexions existents amb les diferents àrees de cria- és un factor clau per establir mesures de conservació i dissenyar àrees marines protegides (AMP) eficients. En aquestes espècies migratòries, la mesura de la interconnexió entre les diferents poblacions de cria i les poblacions d'hivernada es coneix com a connectivitat migratòria.
El nou treball combina l'estimació de la connectivitat migratòria amb les preferències ambientals d'hàbitat de fins a tres espècies de baldriga cendrosa. "Els resultats obtinguts ens ajuden a entendre no només com les tres espècies migren i es comporten en les zones d'hivernada, sinó també com aquest comportament migratori pot haver tingut un rol en la segregació evolutiva dels tres tàxons", detalla Raül Ramos, professor agregat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia.
