Fins a quin punt els gens influeixen sobre les rutes migratòries de les aus? Encara no es coneix prou bé quins són els factors que determinen les grans migracions dels ocells marins. Ara, un estudi publicat a la revista Molecular Ecology revela que, en el cas de les baldrigues cendroses, l'ascendència genètica dels individus té més pes en les decisions migratòries que no pas l'entorn social de la colònia de cria. Entre els autors destacats del treball hi ha Raül Ramos i Jacob González-Solís, de l'equip del Seabird Ecology Lab, de la Facultat de Biologia i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
L'estudi assenyala que combinar la genòmica individual i el seguiment dels moviments podria ajudar a dissenyar estratègies de protecció, a entendre millor les rutes migratòries de les aus i a identificar les àrees marines clau que utilitzen al llarg de tot el cicle anual.
"Més enllà de l'exemple de les baldrigues, aquest estudi posa de manifest que, en altres espècies migratòries, individus que comparteixen una mateixa colònia de cria poden tenir estratègies migratòries diferents en funció de l'origen genètic", indiquen els autors.
Els híbrids de les dues espècies segueixen rutes intermèdies
La baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea) i l'atlàntica (C. borealis) són aus migratòries que recorren llargues distàncies pels oceans. Solen criar en àrees separades, però a la zona de l'estret de Gibraltar coincideixen i, fins i tot, conviuen en colònies mixtes en què eventualment es poden reproduir entre elles i donar lloc a individus híbrids.
