Un major benestar pot ajudar a reduir el risc de pèrdua de memòria a la mitjana edat, segons un estudi publicat a la revista Aging & Mental Health , basat en un seguiment de més de deu mil persones de més de cinquanta anys durant un període de setze anys. En aquesta recerca, duta a terme per un equip de quinze experts del Regne Unit, els Estats Units i Espanya, hi ha participat el catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l'Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona, que és l'únic expert de tot el país que signa aquest estudi.
Segons la publicació, les persones que gaudeixen d'un benestar més alt tenen més probabilitats d'obtenir millors puntuacions en proves de memòria. Aquestes persones -amb un bon estat cognitiu- també mostren més sensació de control, independència i llibertat per prendre decisions.
L'associació entre benestar psicològic i una millor memòria és petita però significativa. El vincle també és independent dels símptomes depressius, segons els autors. Tanmateix, l'estudi no ha trobat cap evidència que suggereixi que una millor memòria estigui relacionada amb un benestar futur més elevat, tot i que els autors no descarten aquesta possibilitat.
Així doncs, els factors psicològics i socials afecten la salut cerebral, i el benestar pot protegir contra el deteriorament cognitiu. Les intervencions per promoure el benestar psicològic, com ara els exercicis de consciència plena, podrien mantenir funcions mentals com la memòria a mesura que les persones envelleixen.
Memòria i salut cerebral en l'envelliment
Les dades de l'estudi es basen en una mostra de 10.760 homes i dones que van participar a l'English Longitudinal Study of Ageig (ELSA), un projecte de recerca a llarg termini que inclou adults del Regne Unit de més de cinquanta anys i que analitza actituds envers el benestar. Els participants van ser avaluats sobre el benestar i la memòria cada dos anys, i un total de nou vegades durant el període d'estudi de setze anys, que es remunta al 2002. La recerca l'han finançat l'Alzheimer's Research UK (ARUK), el Consell de Recerca Mèdica (MRC) i l'Institut Nacional de Recerca Sanitària (NIHR), tots tres del Regne Unit, i l'Institut Nacional sobre l'Envelliment (NIA) dels Estats Units.
"En el context d'una població que envelleix, comprendre els factors que poden protegir i mantenir una funció cognitiva saludable és fonamental per millorar la salut de la població i el desenvolupament de polítiques sanitàries", explica Amber John, autora principal de l'estudi, professora de Psicologia a la Universitat de Liverpool i actual becària a l'ARUK.
"Tot i que en aquesta recerca -continua- no podem examinar ni comprendre la relació entre causes i efectes per determinar si un esdeveniment condueix a un altre (causalitat), les nostres troballes són importants per proposar que un bon benestar és anterior a una millor memòria i no viceversa. Això suggereix que el vincle entre el benestar i la memòria no es dona només perquè les persones amb una mala memòria tinguin un mal benestar; si es demostra la causalitat, la millora del benestar podria protegir contra el deteriorament posterior de la memòria".
El catedràtic David Bartrés-Faz subratlla que aquests resultats són rellevants perquè és important actuar sobre els factors modificables, com a elements clau per prevenir el deteriorament cognitiu en l'edat avançada.
