La Universitat de Barcelona ha tornat a ser l'escenari de la Jornada Ambiental, que la institució organitza juntament amb Família Torres. La catorzena edició s'ha fixat en les polítiques ambientals i la controvèrsia que generen, temàtica que se suma a les de les jornades dels darrers anys, en què s'han anat desgranant aspectes clau que determinaran el futur de tothom.
Durant la benvinguda, el rector de la Universitat, Joan Guàrdia, ha cridat a passar de la diagnosi i les proves pilot a l'acció per assolir la transició energètica. Tomàs Molina, que a més d'exercir de conductor de l'acte ha dirigit el comitè assessor d'experts que l'ha organitzat, ha destacat que la jornada uneix els punts de vista de la ciència i de la societat, que sovint tenen punts de fricció, i que la trobada pot ajudar a identificar-los.
El president de Família Torres, Miguel A. Torres, s'ha reconegut "més aviat pessimista". Ha recordat que, si bé hi ha hagut avenços en les energies renovables i en l'electrificació del transport, les empreses petrolieres continuen rebent subvencions i, a més, impulsen un "negacionisme climàtic" que impedeix avançar més i més ràpidament.
Polítiques ambientals i fonts de conflicte
L'encarregat d'obrir les ponències ha estat Marc Vilahur, ambientòleg i director general de Polítiques Ambientals i Patrimoni Natural de la Generalitat de Catalunya, amb una xerrada orientada a l'aplicació política de les idees sobre el medi ambient i la sostenibilitat. "Les polítiques ambientals -ha dit- generen polèmica perquè impliquen canvis reals. Això suposa revolucionar molts hàbits de manera transversal, una complicació que cal tenir molt en compte". "No obstant això -ha conclòs-, és imprescindible per a la supervivència de les nostres societats tal com les coneixem, i cal explicar-ho i posar-ho al centre de la presa de decisions, adoptant escales, indicadors i mecanismes que permetin avançar".
Les polítiques ambientals generen conflictes i debats, i d'això n'ha parlat Amaranta Herrero, llicenciada en Sociologia, doctora en Ciències Ambientals i professora de la UB. Herrero ha recordat que els conflictes socials són motor de canvi i que els ambientals no són un cas particular. Prenen formes molt diverses (urbanisme, residus, activitat extractiva, etc.), però sempre són "un xoc entre l'industrialisme i l'ambientalisme". Ha dit que l'oposició econòmica, però sobretot de concepció del món, duu a situacions com ara les protestes ecologistes contra els parcs solars, una lluita en què els mateixos valors prenen formes contradictòries en una etapa de transició. "El que cal entendre -ha afirmat- és que no es poden fer canvis localitzats i que les societats continuïn exactament igual, sinó que aquestes també han de variar per adaptar-se al futur, en una transformació profunda i transversal".
Ricard Ramon, cap de la unitat d'Estratègia i Política Agrícola Comuna (PAC) a la direcció general d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, ha intervingut a través d'un vídeo per parlar de la competència pels usos de la terra. Ha explicat que, els darrers anys, s'han perdut nou milions d'hectàrees de conreu, per bé que la producció ha augmentat gràcies a les millores tecnològiques, i que la urbanització és la primera causa de pèrdua de sòl agrícola (la segona causa és l'abandonament i la reforestació). Ha afegit que, a més, "hi ha els usos energètics", i que la seguretat alimentària "és una prioritat central, i cal protegir la producció actuant amb claredat". Segons Ramon, la nova PAC ha de permetre "acompanyar el sector agrari" davant dels nous reptes, fent-lo competitiu i adaptant-lo al canvi climàtic.
