According to a study conducted by the Institute for Communication (InCom-UAB) and funded by the International Catalan Institute for Peace (ICIP), the daily life of Chinese migrants is heavily determined by racism. As a people, the Chinese are highly aware of the need to avoid any type of activity on social media or behaviours which may lead to racist attacks. The pandemic also gave way to the emergence of new racist expressions and attitudes.
The Chinese community is used to racial microaggressions: direct, conscious and deliberate verbal attacks with the intention of hurting the victim. Public spaces, particularly public transports, are common scenarios for these attacks. But there are also attacks in the workplace, particularly when there is direct contact with the public, and in schools. One of the people interviewed in this study justified the fact that their son was not a victim of verbal attacks by stating: "No, because he does not seem too Chinese. Plus, during the pandemic he did not go to school or leave the house". With regard to hate speech (online), the younger the person the more risk there is, but in reality the most common reaction to these episodes is abandoning the social media in which it takes place.
Des del punt de vista de la comunitat migrant xinesa, la covid va marcar un punt d'inflexió, amb l'aparició de noves expressions racistes que assenyalen aquesta població com a responsable de l'aparició del virus i de nous comportaments que afavoreixen actituds racistes, com ara quan, a l'inici de la pandèmia, l'ús de la mascareta només era una pràctica habitual per a la comunitat xinesa, coneixedora de la greu situació que s'acostava pels seus contactes familiars transnacionals. Segons aquest estudi, no s'ha produït un increment de les agressions, però a l'hora d'interpretar aquest resultat també cal tenir present que ha estat una etapa marcada pels períodes de confinament i l'anomenada «distància social».
Aquesta recerca també ha ajudat a comprovar, de nou, les dificultats que presenta estudiar el racisme. En el cas de la comunitat xinesa, tendeix a minimitzar les microagressions i tampoc no li agrada assumir el paper de víctima. Se'ls fa difícil parlar sobre racisme, especialment a les generacions més grans.
El treball de camp s'ha basat en vint entrevistes presencials i semiestructurades dutes a terme durant l'any 2022. La mostra recull tres perfils diferents: migrants de primera generació (fluxos migratoris tradicionals procedents de zones rurals i urbanes), descendents de migrants (socialitzats en contextos transnacionals variats i nascuts a Espanya) i estudiants de doctorat, un grup creixent en els darrers anys.
L'equip investigador ha estat format per Amparo Huertas, directora de l'InCom-UAB i coordinadora del projecte; Luiz Peres-Neto, professor de l'Àrea de Periodisme que ja havia desenvolupat juntament amb Huertas diversos treballs anteriors sobre migracions i discurs d'odi, i tres professors de l'Àrea d'Àsia Oriental especialistes en la diàspora xinesa: Joaquín Beltrán, Amelia Sáiz i Irene Masdeu.
