A study by the UAB conducted by anthropologists from the UAB's AFIN group thanks to funding from the Barcelona City Council was presented on Thursday 20 November in Barcelona. In the study, researchers alert that pollution, heat waves and precarious living conditions directly affect pregnant women and families with children living in the city of Barcelona. Over 80% of mothers wish they could live in a healthier environment, but 40% cannot leave the city for economic reasons.
The research demands urgent measures be taken to protect the health of mothers and children under the current climate crisis.
The results of the research project "Viure l'embaràs a Barcelona: dones i persones gestants davant l'emergència climàtica" were presented on 20 November. The project was conducted by the AFIN group of the Department of Social and Cultural Anthropology at the UAB, with lecturer Diana Marre as principal investigator, and funded by the Barcelona City Council. Researchers worked in collaboration with the Hospital Sant Pau, the Hospital Sant Joan de Déu, and the Hospital del Mar.
The presentation took place at the Centre d'Innovació Urbana Ca l'Alier in Barcelona during the conference "Daughters of the Climate Emergency: Rebuilding Futures, Rethinking Motherhood, Inhabiting Barcelona", which brought together experts in health, architecture, urban planning, anthropology, and public policy. The results of the project are published here.
The study, carried out by AFIN researchers Carolina Remorini, Ana Cerezuela González and Helena Montasell i Punsola, combined 35 in-depth interviews with 313 surveys of pregnant women or new mothers living in the city's 10 districts. It was carried out with the aim of understanding how environmental and urban changes influence reproductive decisions, health and the daily lives of families.
Segons les dades recollides, més del 80 % de les mares enquestades voldrien viure en un entorn més saludable. El 15,3 % de les participants ja s'ha mudat fora de Barcelona buscant un entorn més saludable i el 40,6 % voldria fer-ho però no en pot assumir el cost econòmic. El 96,5 % considera essencial evitar l'estrès derivat de condicions inadequades de la llar (calor extrema, falta d'aïllament, talls de subministrament…) i el 64,8 % percep una manca d'espais públics adequats (ombra, fonts, llocs per donar el pit…).
Les participants assenyalen el soroll constant, la contaminació atmosfèrica, les altes temperatures, la dificultat per suportar les nits tòrrides i la manca d'espais d'ombra o d'aigua com a principals obstacles per a una criança segura i saludable. Les entrevistades consideren que la ciutat «no és friendly» per a la infància.
Les participants expressen també preocupació pels disruptors endocrins i destaquen la manca d'informació clara sobre riscos ambientals en l'embaràs.
El projecte constata que moltes dones viuen la maternitat en un context carregat d'ecoansietat, amb por per la salut futura dels fills i una sensació creixent que la responsabilitat recau excessivament en les mares, sense un suport institucional proporcional.
L'estudi assenyala que avui dia Barcelona no és una ciutat respectuosa amb la infància ni amb les cures i que les desigualtats socials i econòmiques condicionen profundament la possibilitat de protegir la salut maternoinfantil davant l'emergència climàtica.
Efectes del canvi climàtic i precarietat urbana
Les participants descriuen dificultats per mantenir una temperatura adequada a la llar, amb habitatges mal aïllats i costos elevats de climatització. La manca de zones verdes, d'espais d'ombra i de fonts públiques agreuja els efectes de les onades de calor, mentre que la contaminació acústica i atmosfèrica contribueix a l'estrès i al malestar diari.
Les investigadores remarquen que les dones despleguen múltiples estratègies de protecció, com adaptar rutines, evitar sortir a les hores més caloroses, utilitzar productes menys tòxics o fomentar hàbits sostenibles en els fills. Tot i això, les opcions d'adaptació depenen molt del nivell econòmic i de les condicions de l'habitatge, la qual cosa fa evident la desigualtat ambiental que hi ha a la ciutat. Les famílies amb menys ingressos troben més dificultats per accedir a habitatges confortables, per climatitzar els espais o per fugir temporalment de la ciutat durant els mesos més càlids.
Reclamen polítiques públiques de justícia ambiental i reproductiva
L'estudi subratlla que la maternitat en temps de crisi climàtica s'associa sovint amb culpa, angoixa i dilemes ètics davant d'un futur ambiental incert. Les investigadores reclamen polítiques públiques de salut ambiental i d'infància que abordin el problema de manera col·lectiva i estructural, i que no deleguin tota la responsabilitat en les famílies, especialment les dones.
«Cuidar la salut maternoinfantil en un context de crisi ambiental no pot ser una tasca individual ni domèstica», assenyala la investigadora Carolina Remorini, antropòloga coordinadora del projecte de recerca. «Cal un compromís col·lectiu per garantir entorns urbans saludables, sostenibles i equitatius per a totes les maternitats i infàncies», conclou.
