Integrated Psych Treatment Boosts Dual Pathology Outcomes

University of Barcelona

Quan una addicció i un trastorn de salut mental coexisteixen -el que es coneix com patologia dual-, l'evidència científica indica que l'abordatge psicològic integrat millora els resultats clínics i redueix el risc de recaigudes. Ara, dos treballs publicats a la revista Journal of Clinical Medicine confirmen que el tractament psicològic integrat, en què un mateix equip aborda simultàniament el trastorn per ús de substàncies i l'altre trastorn de salut mental, és més efectiu que els tractaments per separat.

La recerca, duta a terme en un marc de consens internacional impulsat per l'Associació Mundial de Patologia Dual i la Societat Espanyola de Patologia Dual, la signen investigadores de la Facultat de Psicologia i l'Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona, la Universitat CEU Cardenal Herrera, l'Hospital Universitari de Bellvitge i la Universitat Europea de Madrid.

Què és la patologia dual?

La patologia dual fa referència a la coexistència d'un trastorn per ús de substàncies -com l'alcohol o altres drogues- i un trastorn de salut mental, com ara depressió, ansietat o esquizofrènia. En molts casos, tots dos trastorns interactuen i s'influeixen mútuament. De vegades el consum s'inicia com a intent d'alleujar un malestar previ; en altres situacions, és el consum el que precipita o agreuja símptomes de salut mental. Si només se'n tracta un, la millora pot ser parcial i el risc de recaiguda, més alt.

En l'àmbit clínic actual, el concepte també inclou addiccions comportamentals, com el trastorn per joc, que comparteixen mecanismes clínics i neurobiològics amb les addiccions a substàncies.

Segons els estudis, s'estima que més del 90 % de les persones adultes amb patologia dual no reben un tractament específic per a tots dos trastorns de manera coordinada. "Aquesta manca d'abordatge integral pot dificultar la recuperació i augmentar el risc de recaigudes. El consens posa de manifest que la separació entre serveis o tractaments no sempre respon a la realitat clínica d'aquestes persones", detalla la catedràtica Ana Adan, coautora dels estudis i membre del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Facultat de Psicologia i l'UBneuro.

Quines intervencions funcionen millor?

Els dos articles revisen l'evidència científica disponible i conclouen que el tractament psicològic és eficaç en la patologia dual. Les intervencions amb més suport científic són l'entrevista motivacional, la teràpia cognitivoconductual, la prevenció de recaigudes i les estratègies multicomponent adaptades a cada persona.

També s'analitzen combinacions específiques, com ara la patologia dual associada a trastorns d'ansietat, trastorns per estrès posttraumàtic, trastorns del neurodesenvolupament o trastorns de la personalitat. En molts casos, la teràpia cognitivoconductual és el tractament de primera línia, tot i que l'equip de recerca assenyala que cal reforçar la recerca en algunes àrees.

"Quan es tracten per separat l'addicció i el trastorn de salut mental, el risc de recaigudes repetides és més alt. L'abordatge integrat permet reduir aquest cercle de recaiguda i millorar l'adherència al tractament", detalla la investigadora Ana Benito, primera autora dels articles i vocal de la Societat Espanyola de Patologia Dual.

Més evidència per avançar

L'equip també remarca que encara hi ha pocs assaigs clínics aleatoritzats i que molts estudis presenten limitacions metodològiques. Per això, en la conferència de consens s'ha establert una agenda de recerca per millorar la qualitat de l'evidència disponible. La participació de professionals de l'Hospital Universitari de Bellvitge en aquest consens internacional reforça el compromís del centre amb una atenció basada en l'evidència, integrada i centrada en la persona.

"La patologia dual requereix equips multidisciplinaris i una mirada integrada. Tractar per separat el trastorn addictiu i el trastorn de salut mental pot limitar l'eficàcia del tractament. La coordinació i la personalització de la intervenció són clau. En aquest sentit, el consens aporta un marc científic clar per avançar cap a una atenció més coordinada, eficaç i adaptada a cada situació", conclou Ana Benito.

Articles de referència:

Benito, Ana; Jiménez-Murcia, Susana; Tirado-Muñoz, Judit; Adan, Ana. "WADD-SEPD Consensus on Psychological Treatment of Dual Disorders I: General Recommendations, Most Used Therapies, and Severe Mental Disorders" . Journal of Clinical Medicine, gener de 2026. DOI:10.3390/jcm15020730.

Benito, Ana; Jiménez-Murcia, Susana; Tirado-Muñoz, Judit; Adan, Ana. "WADD-SEPD Consensus on Psychological Treatment of Dual Disorders II: Neurodevelopmental, Anxiety, Post-Traumatic Stress, Somatic Symptom, Eating, and Personality Disorders and Recommendations for Future Research" . Journal of Clinical Medicine, gener de 2026. DOI: 10.3390/jcm15031105.

/Public Release. This material from the originating organization/author(s) might be of the point-in-time nature, and edited for clarity, style and length. Mirage.News does not take institutional positions or sides, and all views, positions, and conclusions expressed herein are solely those of the author(s).View in full here.