Nou llibre blanc de les nanotecnologies


Llibre coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona, a través dels CCiTUB i l'IN2UB, i la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia.

Llibre coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona, a través dels CCiTUB i l’IN2UB, i la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia.

Avui s’ha presentat el Libro blanco de las nanotecnologías (Aranzadi, 2021), coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona, a través dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) i l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), i la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia. Es tracta d’un document de posicionament sobre el camp multidisciplinari de les nanotecnologies i la seva repercussió en aspectes ètics, socials, legislatius, econòmics i educatius. En l’elaboració d’aquesta publicació hi han participat investigadors i acadèmics de referència d’universitats nacionals i internacionals, així com d’institucions públiques. La presentació ha tingut lloc durant la jornada multisectorial Nanoday 2021, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

La nanotecnologia forma part de les denominades tecnologies disruptives, que constitueixen un dels pilars de la nova revolució industrial. Se situa a mig camí, no només entre els ens vius i els inerts, sinó també entre el món quàntic i el macroscòpic. L’impacte innegablement positiu de la nanotecnologia també pot derivar en riscos i efectes secundaris, especialment en tres camps fonamentals: la salut, la seguretat i el medi ambient.

En aquest context, el llibre aborda els aspectes més destacats de les nanociències i les nanotecnologies, però des d’una visió àmplia, més enllà de la purament cientificotècnica. Hi estan representades la comunitat educativa, l’administració pública, el sector empresarial, la comunitat científica i entitats de la societat civil.

Tot i que existeixen altres llibres blancs sobre el món de les nanotecnologies, aquest és el primer amb un plantejament de caràcter tan ampli i transversal. Analitza més d’una desena de temes diferents relacionats amb la nanotecnologia que van més enllà de la recerca i la transferència. També inclou casos de bones pràctiques en diversos països de l’Amèrica Llatina.

Ètica i bioètica

El primer capítol del llibre se centra en els elements que defineixen la nanotecnologia i que demanen una mirada ètica més enllà de la que ja s’aplica en les noves tecnologies: les propietats de caràcter quàntic i el fet que produeixin nous efectes sobre els quals cal centrar aquesta reflexió ètica. També s’hi tracten els aspectes ètics que es poden derivar del transhumanisme, un moviment filosòfic i social que aposta per l’ús de la tecnologia per millorar les capacitats físiques, cognitives i fins i tot morals dels humans, i que s’estudia en un capítol a banda.

El segon capítol, sobre bioètica, analitza el potencial de les nanotecnologies amb la finalitat de poder anticipar-se a les implicacions de manipular la matèria a una escala tan reduïda. La creació d’entitats no vives que posin en perill els ecosistemes, la neurotecnologia, el control del pensament o la voluntat humanes són escenaris que pertanyen a la ciència-ficció. Això no obstant, afirma el llibre, «la possibilitat que els avenços en les tecnologies disruptives provoquin una hecatombe en la història de la vida del nostre planeta és real. Per aquest motiu, cada vegada es presta més atenció a aquest tipus d’experiments, amb l’objecte d’anticipar-se a qualsevol escenari, per improbable que sigui».

Perspectiva de gènere, educació i comunicació

El caràcter multidisciplinari d’aquesta àrea provoca una manca de dades segregades per gènere. Les investigadores que s’han ocupat del quart capítol proposen una anàlisi en la qual les dones no només siguin subjectes del coneixement, sinó també «objectes de coneixement i receptores dels canvis socials» generats per aquestes tecnologies. Entre altres aspectes, destaquen, per exemple, com l’elecció de la carrera universitària «pot representar un biaix de gènere des d’edats molt primerenques».

En aquesta línia, el 18 d’octubre, la UB, en col·laboració amb l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya (AMIT-CAT), organitza la jornada «Perspectiva de gènere en educació i comunicació científica», en la qual participaran diferents autores del llibre (investigadores de la UB) i que té el suport del Vicerectorat d’Igualtat i Gènere.

Sobre l’educació, el llibre assenyala que són necessaris programes educatius avantguardistes vinculats al sector productiu i amb estratègies institucionals. Els països que han apostat per això han augmentat la seva competitivitat i l’atracció d’inversió per al desenvolupament d’empreses tecnològiques amb la capacitat de contractar personal especialitzat que s’ha format en aquests programes educatius. A més, ateses les fortes implicacions socials d’aquestes tecnologies, la comunicació i la divulgació són eines necessàries «per transmetre els nous coneixements i empoderar la societat civil». El capítol 10 inclou casos d’èxit en aquest àmbit, entre els quals destaquen diferents programes i xarxes coordinats des dels CCiTUB.

Altres conclusions del llibre apunten a la necessitat de la col·laboració transversal entre les disciplines acadèmiques, els centres de recerca i la indústria en el debat sobre les nanotecnologies. L’obra també analitza aspectes relacionats amb la seguretat laboral i la salut dels treballadors que manipulen nanomaterials o la toxicitat dels productes basats en nanomaterials i els seus efectes en el medi ambient.

Així mateix, aborda les eines existents actualment per a la recerca i la innovació responsables, així com la legislació, les normatives i les guies de bones pràctiques de recerca i innovació. Altres aspectes rellevants estan relacionats amb la transferència dels resultats de la recerca bàsica al mercat, les inversions i la governança.

Segons els investigadors, pensar la nanociència des de tots aquests aspectes «ajudarà a proporcionar visions concretes de quina direcció hauria de prendre el desenvolupament nanotecnològic en els pròxims anys».

«Amb aquest llibre hem volgut crear un espai de trobada i de debat sobre el present i el futur de les nanotecnologies, amb una especial atenció als aspectes ètics i socials», conclouen dos dels coordinadors i impulsors de l’obra, Joan Mendoza i Jordi Díaz-Marcos, dels CCiTUB.

L’equip editor de l’obra el formen María Casado (OBD-UB), Joan Mendoza (CCiTUB), Jordi Díaz (CCiTUB-IN2UB), Pedro A. Serena (IMM-CSIC), María Tenorio (SCNN), Roger Ponce (SCNN) i Gerard Guimerà (UB-SCNN).

/Public Release. This material comes from the originating organization/author(s)and may be of a point-in-time nature, edited for clarity, style and length. The views and opinions expressed are those of the author(s).View in full here.